Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 32. Avui s'han afegit al grup dues noves caminadores.
Abans de pujar a l'autocar aprofitem per dir el que volem per dinar, ja que el restaurant ens ho deixa triar.
Aquest curs el temps ens està donant sorpreses cada mes. Per avui hi ha previst molt vent, però això no ens espanta, i sortim sense dubtar.
En sortir per la C58 veiem els mestres que en una jornada de vaga estan parant la circulació dels cotxes en sentit contrari al nostre. La cua arriba al Decathlon de Terrassa,
Seguim la C58, la B40, i la A2 fins a la Panadella on ens aturem a esmorzar.
Havent esmorzat, tornem a pujar a l'autocar i per la B100 arribem a Sant Guim de Freixenet on baixem de l'autocar molt aprop de la zona esportiva que és on està previst de començar la caminada.
El cami ha estat ample en tot el seu recorregut, en alguns trams asfaltat o encimentat, i en altres de terra. En algun tram hi havia una mica de fang consequéncia de les pluges d'aquest hivern, inclús hem passat per un lloc on hi havia una petita esllavissada.
El paisatge és el tipic de la comarca de la Segarra, ondulat amb zones amb cereal i altres de bosc. El cereal ja fa mig pam d'alçada, cos que fa que de lluny els camps es vegin verds. Els ametllers encara no han florit, n'hem vist algun amb flors però molt poquetes.
Hem passat per tres nuclis de població (depenents de Sant Guim): Sant Domi, Altadill i Santa Maria del Castell. També hem vist l'ermita de Sant Salvador.
No hem vist ningú en cap dels nuclis.
El vent ens ha vingut de cara en l'últim tram fins a l'entrada de Vergós Guerrejat.
Hem travessat el poble fins trobar l'autocar a peu de la carretera.
Hem pujat i ens hem dirigit cap a Igualada on des del costat del riu Anoia, travessant el barri del Rec, hem arribat al restaurant Somiatruites on ens esperaven per dinar.
Per dinar hem triat diferents plats:
Per començar
Caputxino de carxofa amb amanida de carxofa en textures
Focaccia de tomàquet amb botifarra d'ou, mongetes i daus de truita
Wonton fregits farcits de botifarra catalana amb verduretes i salsa agredolça
Suquet de patates i cigrons amb sipions
De plat principal
Broquetes de pit de pollastre amb guisat de carxofes
Moniato farcit emmascarat
Salmó Wellington amb cremes de colors
Rigatonis amb samfaina
Peus de porc a la catalana
i per postres
Natilles de vainilla amb cookies
Plàtan i xocolata amb el seu pa de pessic i maduixes
Flam de cafè amb nata i brownie
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.
Després de la tertúlia a les quatre tocades pugem a l'autocar que ens esperava al mateix lloc on ens havia deixat i tornem cap a Sabadell altre cop per la A2 i B40.
A Sabadell hem fet les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.
Abans de dos quarts de sis hem baixat totes de l'autocar,
Avui hem fet 11.5 km i un desnivell de 150 m
Informació adicional
SANT GUIM DE
FREIXENET
Res a veure amb el cava Freixenet, coincideixen en el
nom però no tenen cap relació directa.
La multinacional Freixenet té l’origen a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) i el nom prové de la
finca familiar "La Freixeneda", d'on era
originari un dels fundadors. A ell l'anomenaven "el Freixenet" per
ser el fill petit d'aquella casa, i d'aquí va sortir el nom comercial el 1914.
En
canvi, el poble de Sant Guim rep el nom del nucli antic de Freixenet de
Segarra. A Sant Guim hi ha un edifici històric vinculat al vi, el Celler Cooperatiu modernista que va
ser dissenyat per l'arquitecte Cèsar
Martinell (deixeble de Gaudí) l'any 1920 i és conegut com una de les "Catedrals
del Vi" (=cellers cooperatius amb naus de gran envergadura construides a
l’estil modernista entre 1910 i 1920). Martinell va aplicar aquí els
seus famosos arcs parabòlics, combinant l'estètica modernista amb una
funcionalitat agrícola brillant per a l'època.
Sant Guim de Freixenet, situat a la comarca de la Segarra, és un municipi amb una
personalitat diferent de molts dels que hem anat parlant aquest mesos perquè no
té un origen medieval, sinó una mica més "modern" : el nucli principal de
Sant Guim va néixer d'una "revolució" tecnològica, l’arribada del
ferrocarril.
Podríem dir que és un poble fill del tren perquè el poble actual no existia com a tal fins que es va
construir la línia de tren Saragossa-Barcelona
el 1860.
L'estació es va construir en un punt
estratègic de la carena, a la divisòria d'aigües entre el Llobregat i el Segre,
i en un punt intermedi entre diversos nuclis petits (Altadill, Amorós, el
Castell de Santa Maria, Freixenet de Segarra, les masies de Melió, La Rabassa,
Palamós, Sant Domí, Sant Guim de la Rabassa i la Tallada) i a poc a poc van
començar a aparèixer magatzems de gra, habitatges i comerços al seu voltant.
El poble està situat en un punt geogràfic curiós: és una divisòria hidrològica. Una gota
de pluja que cau a un costat del poble acaba al riu Ondara (conca de l'Ebre),
mentre que si cau uns metres més enllà, acaba a la riera de Freixenet (conca
del Llobregat).
El nucli
va créixer tan ràpidament que, l'any 1936, l'ajuntament es va traslladar de
Freixenet a l'actual Sant Guim de Freixenet.
El poble
és a uns 738 metres sobre el nivell del
mar. Això el converteix en un dels punts més alts del traçat ferroviari entre
Lleida i Barcelona, conegut històricament com "el sostre de la
línia".
Com a curiositat administrativa, durant la Guerra
Civil el poble va canviar el seu nom pel de Pineda
de Segarra, seguint la tendència de l'època d'eliminar referències
religioses dels topònims. En acabar la guerra, es va recuperar el nom original.
A causa de la seva estació i la seva
ubicació a la part alta de l'altiplà, durant molts anys Sant Guim va ser el
punt d'entrada i sortida de mercaderies per a tota la comarca i part de
l'Anoia. Això va fer que tingués una vida comercial molt més intensa que altres
pobles més grans.
Sant Guim ha tingut històricament una
relació molt forta amb el sector avícola. De fet, va arribar a ser un dels
punts de producció i distribució d'ous més importants de Catalunya, guanyant-se
el sobrenom popular de "el poble dels ous". Durant els anys 60 i 70,
el poble va ser una potència increïble en la producció d'ous. Es diu que
s'arribaven a produir 40 milions d'ous a
l'any, abastant bona part del mercat de Barcelona. Encara avui celebren
la famosa Fira de l'Ou.
Aquesta fira se celebra cada any el segon diumenge de juny.
El més conegut de la fira és que es reparteix mitja dotzena d'ous de franc a
cada visitant (sovint n'arriben a repartir més de 20.000 unitats).
Es fa un esmorzar popular on el plat principal són,
evidentment, els ous ferrats.
Hi ha mercat de productes artesans, exposicions d'ous
de diferents animals (estruç, guatlla, etc.) i el lliurament del guardó
"Ou de Plata" a personalitats destacades.
L'empresa de productes lactis El Pastoret és de Sant Guim de Freixenet.
L'empresa va néixer l'any 1992
de la mà de Xavier Pont i Teresa Vallès. La família es
dedicava a l'agricultura i la ramaderia, i tenien un excedent de llet de cabra
al qual havien de donar sortida. La mare del Xavier, la Carme, va començar a
elaborar mató de forma artesanal a la
cuina de casa per aprofitar aquesta llet.
El mató va tenir tant d'èxit entre els
veïns i els restaurants de la zona que la família va decidir muntar un petit
obrador. Durant els primers anys, es van centrar en productes frescos i
tradicionals com el mató i el formatge fresc, distribuint-los principalment a
la rodalia i, més tard, a Barcelona.
Cap a l'any 2000,
van començar a elaborar iogurts, apostant per formats innovadors i de qualitat
"premium". Un dels seus primers grans èxits va ser el format familiar
de iogurt artesanal, que els va permetre diferenciar-se de les grans
multinacionals.
El 2010 van inaugurar una de les fàbriques làcties més modernes
d'Europa a Sant Guim de Freixenet, multiplicant la seva capacitat de producció
però mantenint els processos de fermentació lenta que caracteritzen el seu
sabor.
L'empresa ha passat de facturar a nivell
local a ser una marca reconeguda a tota Espanya i a diversos països (Portugal,
França, Bèlgica i fins i tot Hong Kong).
Han estat pioners en popularitzar el quèfir de sabors i els iogurts de
tipus grec amb capes de fruita.
A principis de 2023,
l'empresa familiar va passar a formar part del grup francès Andros (propietari de marques com
Bonne Maman o Dhul) amb l'objectiu d'accelerar la seva expansió internacional,
tot i mantenir la seu i la producció a la Segarra.
Mantenen el distintiu d'Empresa Artesana Alimentària de la Generalitat.
