El dia es presenta una mica complicat ja que tenim amenaça de pluja. Finalment ha estat un bon dia per caminar, la pluja no ens ha fet companyia i la temperatura ha estat perfecta per una caminada al mes de maig. Alguna estona hem gaudit del sol.Deixem el cami ample i ens endinsem per un corriol al bosc, que hem de fer en fila índia, i que ens agrada molt.
- Amanida de formatge de cabra amb taronja i vinagreta de modena i mel
- Macarrons bolonyesa i parmesà
- Meló amb espatlla ibèrica
- Gaspatxo amb picada i crostons
- Llenguadina a la planxa amb refregit d'all i la seva guarnició
- Pollastre a l'all amb patates especiades
- Secret de vedella a la brasa amb patates al caliu i pebrots del padró
- Iogurt amb coulis de gerds
- Macedonia de fruites
- Pastís del dia
- Crema catalana
- Gelats variats
- Flam
Informació adicional
La Bisbal d’Empordà s’estén al costat del riu Daró, al peu del massís de les Gavarres.
Com va néixer la ciutat? Diverses vil·les romanes s'escampaven pel territori, entre els segles IX i X formaven els nuclis de població de Fontanetum, Fonsedictus i Perductus, que eren propietat dels bisbes de Girona.
El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat per un vescomte. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any 904. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi van construir un castell. Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig (=funcionari de jústicia encarregat d’executar sentències) i pregoner. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.
Hi havia també un call jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. El call es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on segurament hi havia la sinagoga. El barri fou saquejat diverses vegades entre els segles XIII i XIV, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan segle XV.
Els divendres se celebra el mercat setmanal, d'origen medieval, que ocupa tot el nucli antic de la població. L'atorgament del privilegi de celebració d'un mercat els divendres la va fer el rei Jaume II al segle XIII.
La Bisbal d’Empordà és coneguda sobretot pels seus productes ceràmics. L’extrema qualitat de la seva argila vermella i la destresa dels terrissaires locals han convertit la Bisbal en la capital catalana de la ceràmica.
La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població i l'ofici de ceramista el més típic de la població. El ceramista actual de la Bisbal és moltes vegades el darrer esglaó d’una família amb generacions dedicades al treball de donar forma a l’argila.
I com ha estat l’evolució de la ceràmica a la Bisbal?
Fins al segle XVII la producció es limitava a un àmbit estrictament local
A partir del segle XVIII creix la demanda de terrissa bisbalenca i té una presència cada cop més evident en els principals mercats de Catalunya (Girona, Olot, Mataró…).
A partir del segle XIX, la terrissa bisbalenca viu la seva edat d’or. Els seus productes arriben a les colònies espanyoles d’ultramar.
Al llarg del segle XX, l’abandó gradual de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals i l’aparició de nous materials substitutius de la ceràmica com el plàstic o l’acer inoxidable condemnen les produccions de terrissa tradicional.
A partir dels anys quaranta del segle XX els objectes de terrissa perden la funció per la qual havien estat creats i per tal d’adaptar-se a les noves necessitats es transformen en objectes bàsicament decoratius.
L’aparició del turisme de masses permeté a alguns obradors bisbalencs reorientar la seva producció.
Avui, la Bisbal es diferencia d’altres centres productors de ceràmica en el fet que la producció es troba molt diversificada; no només es produeixen articles de terrissa, sinó que existeix un sector molt important dedicat a la ceràmica aplicada a la construcció i un altre ocupat en l’elaboració de ceràmica decorativa.
Actualment, la Bisbal compta amb més de 40 professionals actius agrupats en l'Associació de Ceramistes.
Cal esmentar especialment Josep Vilà i Clara (1910-1989), considerat una figura transcendent, va ser un dels pioners a fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d'autor. Va fundar el prestigiós taller Vilà Clara Ceramistes l'any 1950.
Els ceramistes bisbalencs treballen sota la marca registrada “Ceràmica de la Bisbal”, que és un distintiu protector a nivell de la Unió Europea. Amb la marca es reconeix la singularitat de les peces de ceràmiques fetes al municipi bisbalenc. L'àmbit geogràfic que protegeix la marca inclou la Bisbal d'Empordà i la seva zona d'influència.
Al municipi hi ha un museu dedicat a la ceràmica, el Terracotta Museu. Al Terracotta Museu s'hi expliquen els més de 500 anys de tradició terrissaire bisbalenca.
Es pot comprovar la importància d'aquesta activitat a la Bisbal gràcies a un paisatge urbà caracteritzat per les esveltes siluetes de les xemeneies.
A ambdós costats del carrer de l’Aigüeta, que travessa la població, s’acumula una gran quantitat de botigues, sales d’exposició i tallers de ceràmica artesana.
Una de les gegantes de la Bisbal, la geganta Rufina, representa una noia ceramista, a més de dur el nom de Rufina, que és la patrona dels ceramistes
També cal destacar els nombrosos comerços d’antiquaris i brocanters, que destaquen per la gran qualitat dels articles que ofereixen.
Un altre producte famós d’aquesta població són els bisbalencs, uns dolços típics que confeccionen les pastisseries locals.
Fonteta
Fonteta és un poble d'essència rural i medieval situat als peus del massís de les Gavarres. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Peratallada per a formar Forallac, un nom creat com a acròstic de FOnteta, PeRAtallada i VulpeLLAC.
Tot i ser petit, destaca pel seu caràcter autèntic, amb carrers estrets i cases de pedra dels segles XVI al XVIII.
L’edifici més emblemàtic és l’esglèsia de Santa Maria.Tot i que té elements renaixentistes, conserva la nau romànica del segle XI.
La font que dona nom al poble està situada al costat de l'església, encara raja avui dia i té una inscripció que explica aquesta relació.
El poble és conegut també per ser un refugi de pau per a personalitats com el filòsof Eduard Punset, que hi tenia la seva residència
I parlem del recuit de Fonteta, que és un formatge fresc artesanal emblemàtic del Baix Empordà, conegut per la seva textura extremadament suau, cremosa i el seu gust delicat. A diferència del mató, el recuit de drap rep un escorregut llarg i s'embolcalla manualment en un drap de cel·lulosa, cosa que li dóna la seva forma característica.
Sant Climent de Peralta
Sant Climent té l'origen en l'antic cenobi emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recés de tramuntana. Al segle xviii es va abandonar l'església del vell monestir i es va construir la nova parròquia més properes al pla, cap on s'havia anat desplaçant el poblament de masies disperses que caracteritza el lloc.
L'antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cel·la monàstica on el 844 residien uns monjos.
El terme històric de Sant Climent s’estén per un ampli sector de les Gavarres i acull alguns dòlmens importants, com el de la Vinya Gran, el de la carena Jonquet-Vidal o el menhir de Fitor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada