dimecres, 4 de febrer del 2026

Cambrils (La curta)

Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 35.


El dia es presenta ennuvolat i amb plugim durant el viatge. Un cop a Cambrils ha fet bon dia, pràcticament tota l'estona hem tingut sol, no ha fet gens de fred. Portàvem jaquetes que ens hem anat treient durant la caminada.

Avui cal explicar bé com ho hem fet per arribar a Cambrils ja que la AP7 està tallada a l'alçada de Gelida pels esllavissaments del mes de gener degut a les pluges.

Hem anat per la C58, B40, AP2 fins a Igualada, on hem agafat la C15 cap a Vilafranca i ens hem incorporat a la AP7.

Parem mitja hora per esmorzar a l'àrea del Penedés. Tot plegat fins que arribat a Cambrils hem estat pràcticament tres hores.

L'autocar ens deixa tocant el passeig marítim de Cambrils que hem anat seguint fins arribar al Restaurant.

Ens ha agradat molt veure el mar que estava força animat.
Hem travessat un parell de rieres i hem passat pel costat del pi gros, arbre monumental de la comarca amb mes de 12 metres d'alçada i 3 de perimetre al tronc.


Hem vist restes de les llevantades del mes de gener, moltes canyes i sorra per sobre de les voreres. En cap cas ens ha dificultat la caminada que hem fet a bon ritme i ens ha permes gaudir d'una estona lliure abans d'entrar a dinar.

Algunes han contemplat el mar, altres han caminat una miqueta i altres han aprofitat per fer un aperitiu.

Dinem al restaurant "4R Casablanca" de Salou, davant del mar.

Ens instal·lem en 3 taules en el menjador que dona al passeig marítim de Salou amb vistes al mar.

Mengem uns aperitius de primer: 
Hummus de tomaquets Cherry i formatge Fetta, patates braves 4R i musclos al vapor.
De plat principal fideuà de marisc i cloïsses i paella clàssica de marisc
Per postres hem triat entre pastís de formatge casolà i macedònia de fruita. 
Aigua, pa i vi, i per acabar cafès i infusions al gust.

El passeig marítim esta tallat, ja que preparen la festa major d'hivern i això fa que hem d'anar a buscar l'autocar una mica lluny del restaurant. Aprofitem per  contemplar el mar, el passeig marítim de Salou i admirar les torres dels Indianos que hi ha al passeig.

A les cinc pugem a l'autocar  i tornem cap a Sabadell per la  AP7 - B30 i C58.

A les set hem baixat totes de l'autocar, fent les parades habituals a la Gironina, Sabadell Centre i Vilarrúbies.

Avui hem fet 7 km abans de dinar i 1,5km havent dinat.





Informació adicional

CAMBRILS

És una una vila marinera i molt turística, per tant un lloc molt conegut del que és difícil dir-ne coses noves.

Ara bé, com que també és un lloc on la història ha deixat algunes curiositats anem a retrocedir una mica en el temps a veure si som capaces de sorpendre

 

El setge de 1640: Un episodi tràgic i cruel de la Guerra dels Segadors

El desembre de 1640, les tropes castellanes van assetjar la vila. Després de la capitulació, i malgrat haver promès respectar la vida dels vençuts, l'exèrcit del rei va executar prop de 700 persones, incloent-hi les autoritats locals.

Els tres caps de la vila, Antoni d’Armengol (Baró de Rocafort), Jacint Vilosa i Carles Bertrolà, van ser jutjats sumàriament i penjats de les muralles amb les seves insígnies de comandament per servir d'escarni i advertiment. Els cossos van estar exposats durant setmanes fins que vam poder ser recuperats d’amagat durant el gener següent.

La memòria d'aquest episodi de la Guerra dels Segadors és molt viva a Cambrils. El recordatori no és un monument tètric als caps penjats, sinó un conjunt d'espais i actes institucionals que honren la resistència de la vila.

1. La Plaça del Setge i el Portal del Carrer Major

Aquest és el lloc emblemàtic de la memòria històrica. Es troba al barri antic, just on hi havia una de les portes de la muralla.

·        Impactes d'artilleria: En una restauració del portal del carrer Major, es van identificar i conservar impactes de bala de canó de l'artilleria de les tropes reials.

·        Placa commemorativa: A la mateixa plaça hi ha recordatoris que expliquen el setge i la massacre posterior a la capitulació.

2. Els Gegants del Setge

Com a dada curiosa i molt pròpia de la cultura popular catalana, Cambrils té dos gegants, que representen els defensors de la vila. També hi ha gegants que representen el bàndol atacant, utilitzats per mantenir viva la narrativa històrica d'una manera pedagògica durant les festes.

 

3. Commemoració Anual

Cada any, el cap de setmana posterior a la Puríssima (al voltant del 12-15 de desembre), es realitza un acte institucional a la Plaça del Setge amb una ofrena floral i parlaments per recordar les víctimes i la pèrdua de les llibertats que va seguir a la desfeta.

 

El passat agrícola: Quan el mar no ho era tot

Avui veiem Cambrils com un destí nàutic, però històricament la vila ha viscut durant molt de temps d'esquena al mar. El nucli original del poble estava situat a l'interior per protegir-se dels atacs dels pirates barbarescos.

Ja en època romana, la zona de Cambrils era famosa per produir un oli d'oliva d'altíssima qualitat que s'exportava directament a Roma a través de la Via Augusta, que creua el terme.

A Cambrils hi ha també una joia del modernisme agrícola, el Celler Cooperatiu, dissenyat per un deixeble de Gaudí, Bernardí Martorell. Actualment és el Museu Agrícola, que recorda que, fins fa quatre dies, el vi i l'oli eren els veritables motors econòmics del poble.

 

La transformació del barri del Port

Fins ben entrat el segle XIX, el barri del Port pràcticament no existia com a tal. Era una zona de aiguamolls que a més no s’habitava perquè provocaca febres tercianes (malària).

Els pescadors vivien a la Vila i baixaven cada dia a la platja. No va ser fins a la construcció de les bateries de defensa i la millora de la seguretat que es van començar a establir les primeres cases arran de mar.

A la platja s’havia construit durant el segle XVII la Torre del Port, una torre de guaita circular que no era només decorativa sinó que tenia un sistema de senyals de foc i fum que es connectava amb Salou i l'Hospitalet de l'Infant per avisar de l'arribada de corsaris.

 

El refugi antiaeri de la Guerra Civil

Sota el carrer de la Creu de la Missió, s'amaga un dels secrets millor guardats: un refugi antiaeri construït pels mateixos veïns durant la Guerra Civil.

Cambrils va ser un punt estratègic a causa de l'estació de ferrocarril i la carretera de la costa. El refugi es va excavar a mà en el subsòl argilós per protegir la població civil dels bombardejos de l'aviació italiana, que donava suport al bàndol franquista.

 

La Pedrera romana de la Llosa

A la zona de la Llosa, a banda de la famosa Vil·la Romana que es pot visitar, hi ha indicis d'activitat industrial antiga força desconeguda. Es creu que parts de la costa cambrilenca servien com a pedreres a cel obert per extreure pedra per a la construcció de la Tàrraco imperial, aprofitant la proximitat al mar per al transport en barcasses.

 

La Torre de l'Ermita

És una torre de defensa d'origen medieval (segle XIV) situada dins del recinte del Santuari de la Mare de Déu del Camí. La seva funció principal era la vigilància de la costa i de l'antic Camí Reial per protegir la vila dels atacs, especialment dels pirates. Actualment és una de les seus del Museu d'Història de Cambrils. Es pot veure una bona  panoràmica de Cambrils, pujant els 80 graons que hi ha fins al capdemunt.

A l'interior hi ha una exposició permanent "Un lloc anomenat Cambrils", que repassa l'evolució de la vila des de l'edat mitjana.

Al segle XIX aquesta torre va servir com a estació de telegrafia òptica


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada