Informació adicional
SANT GUIM DE FREIXENET
Res a veure amb el cava Freixenet, coincideixen en el nom però no tenen cap relació directa.
La multinacional Freixenet té l’origen a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) i el nom prové de la finca familiar "La Freixeneda", d'on era originari un dels fundadors. A ell l'anomenaven "el Freixenet" per ser el fill petit d'aquella casa, i d'aquí va sortir el nom comercial el 1914.
En canvi, el poble de Sant Guim rep el nom del nucli antic de Freixenet de Segarra. A Sant Guim hi ha un edifici històric vinculat al vi, el Celler Cooperatiu modernista que va ser dissenyat per l'arquitecte Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí) l'any 1920 i és conegut com una de les "Catedrals del Vi" (=cellers cooperatius amb naus de gran envergadura construides a l’estil modernista entre 1910 i 1920). Martinell va aplicar aquí els seus famosos arcs parabòlics, combinant l'estètica modernista amb una funcionalitat agrícola brillant per a l'època.
Sant Guim de Freixenet, situat a la comarca de la Segarra, és un municipi amb una personalitat diferent de molts dels que hem anat parlant aquest mesos perquè no té un origen medieval, sinó una mica més "modern" : el nucli principal de Sant Guim va néixer d'una "revolució" tecnològica, l’arribada del ferrocarril.
Podríem dir que és un poble fill del tren perquè el poble actual no existia com a tal fins que es va construir la línia de tren Saragossa-Barcelona el 1860.
L'estació es va construir en un punt estratègic de la carena, a la divisòria d'aigües entre el Llobregat i el Segre, i en un punt intermedi entre diversos nuclis petits (Altadill, Amorós, el Castell de Santa Maria, Freixenet de Segarra, les masies de Melió, La Rabassa, Palamós, Sant Domí, Sant Guim de la Rabassa i la Tallada) i a poc a poc van començar a aparèixer magatzems de gra, habitatges i comerços al seu voltant.
El poble està situat en un punt geogràfic curiós: és una divisòria hidrològica. Una gota de pluja que cau a un costat del poble acaba al riu Ondara (conca de l'Ebre), mentre que si cau uns metres més enllà, acaba a la riera de Freixenet (conca del Llobregat).
El nucli va créixer tan ràpidament que, l'any 1936, l'ajuntament es va traslladar de Freixenet a l'actual Sant Guim de Freixenet.
El poble és a uns 738 metres sobre el nivell del mar. Això el converteix en un dels punts més alts del traçat ferroviari entre Lleida i Barcelona, conegut històricament com "el sostre de la línia".
Com a curiositat administrativa, durant la Guerra Civil el poble va canviar el seu nom pel de Pineda de Segarra, seguint la tendència de l'època d'eliminar referències religioses dels topònims. En acabar la guerra, es va recuperar el nom original.
A causa de la seva estació i la seva ubicació a la part alta de l'altiplà, durant molts anys Sant Guim va ser el punt d'entrada i sortida de mercaderies per a tota la comarca i part de l'Anoia. Això va fer que tingués una vida comercial molt més intensa que altres pobles més grans.
Sant Guim ha tingut històricament una relació molt forta amb el sector avícola. De fet, va arribar a ser un dels punts de producció i distribució d'ous més importants de Catalunya, guanyant-se el sobrenom popular de "el poble dels ous". Durant els anys 60 i 70, el poble va ser una potència increïble en la producció d'ous. Es diu que s'arribaven a produir 40 milions d'ous a l'any, abastant bona part del mercat de Barcelona. Encara avui celebren la famosa Fira de l'Ou.
Aquesta fira se celebra cada any el segon diumenge de juny.
El més conegut de la fira és que es reparteix mitja dotzena d'ous de franc a cada visitant (sovint n'arriben a repartir més de 20.000 unitats).
Es fa un esmorzar popular on el plat principal són, evidentment, els ous ferrats.
Hi ha mercat de productes artesans, exposicions d'ous de diferents animals (estruç, guatlla, etc.) i el lliurament del guardó "Ou de Plata" a personalitats destacades.
L'empresa de productes lactis El Pastoret és de Sant Guim de Freixenet.
L'empresa va néixer l'any 1992 de la mà de Xavier Pont i Teresa Vallès. La família es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, i tenien un excedent de llet de cabra al qual havien de donar sortida. La mare del Xavier, la Carme, va començar a elaborar mató de forma artesanal a la cuina de casa per aprofitar aquesta llet.
El mató va tenir tant d'èxit entre els veïns i els restaurants de la zona que la família va decidir muntar un petit obrador. Durant els primers anys, es van centrar en productes frescos i tradicionals com el mató i el formatge fresc, distribuint-los principalment a la rodalia i, més tard, a Barcelona.
Cap a l'any 2000, van començar a elaborar iogurts, apostant per formats innovadors i de qualitat "premium". Un dels seus primers grans èxits va ser el format familiar de iogurt artesanal, que els va permetre diferenciar-se de les grans multinacionals.
El 2010 van inaugurar una de les fàbriques làcties més modernes d'Europa a Sant Guim de Freixenet, multiplicant la seva capacitat de producció però mantenint els processos de fermentació lenta que caracteritzen el seu sabor.
L'empresa ha passat de facturar a nivell local a ser una marca reconeguda a tota Espanya i a diversos països (Portugal, França, Bèlgica i fins i tot Hong Kong).
Han estat pioners en popularitzar el quèfir de sabors i els iogurts de tipus grec amb capes de fruita.
A principis de 2023, l'empresa familiar va passar a formar part del grup francès Andros (propietari de marques com Bonne Maman o Dhul) amb l'objectiu d'accelerar la seva expansió internacional, tot i mantenir la seu i la producció a la Segarra.
Mantenen el distintiu d'Empresa Artesana Alimentària de la Generalitat.
