dimecres, 22 d’abril del 2026

Les Planes d'Hostoles (La mini)

Sortim a les 9h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 24. 

El dia es presenta molt bo, amb sol, sense vent ni núvols.

Sortim per la C58 i seguim cap a la B30, i la AP-7 per anar a buscar la C17. 

Parem a esmorzar en un establement Viena a la ciutat de Vic, situat a la Carretera de Manlleu, 98

Fem una parada tranquila, al Viena sempre hi estem bé,

Havent esmorzat, tornem a pujar a l'autocar i seguint la C17 agafem la cruïlla que ens porta cap a Olot per la C37 després la C63 fins arribar a Les Planes d'Hostoles. 

Arribant a Les Planes d'Hostoles  l'autocar ens deixa a la carretera, on comencem una petita caminada pel poble.

Veiem carrerons, nets i polits, alguna senyera ens diu que demà és Sant Jordi, passem per l'esglèsia i per la Casa de la Vila.

Veiem alguns plafons explicatius dels antics oficis del poble.

I per acabar fem un petit tram de la via del carrilet que ens agrada molt, per la seva verdor, les floretes que anuncien la primavera, la fresqueta en trossos mes ombrivols, etc...

L'autocar ens espera a la sortida del poble de les Planes d'Hostoles i ens porta fins al restaurant Sant Marçal, on ens instalem en dues taules de 12 a la Terrassa i gaudim del paisatge, la temperatura i el dinar.

Avui hem fet un menú començant amb una pica-pica 
-Amanida de tonyina i ou dur
-Croquetes de rostit
-Musclos al vapor
De segon: Pollastre i botifarra a la brasa amb patates
Postres : pudding, gelat o brunyols.
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de la tertúlia a dos quart de cinc pugem a l'autocar que ens esperava al mateix lloc on ens havia deixat  i tornem cap a Sabadell  per la C63, C25, A2, AP7, B30 i C58.

Abans de dos quarts de set  hem arribat a Sabadell , després de fer  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina abans de tres quarts de set hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet 2 km practicament a peu pla.









Informació adicional

Avui anem prop de la Via Verda del Carrilet.
Originalment el Carrilet anava d’Olot a Girona.
El carrilet era com un tren de joguina. Se l'anomenava "carrilet" perquè era de via estreta. El viatge d'Olot a Girona durava gairebé 3 hores!
La història de la seva construcció és una mica curiosa, perquè no va tenir una única data d'inauguració, sinó que es va anar obrint parcialment a mesura que avançaven les obres.
 
El projecte va trigar molt a fer-se realitat per falta de diners. El primer tram que es va posar en funcionament va ser el que anava de Girona fins a Amer, inaugurat el 14 de novembre de 1895. En aquell moment, Amer era el final de la línia.
Set anys més tard, la línia va continuar pujant per la vall del Brugent. El tram que connectava Amer amb les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols es va obrir l'any 1902. Això va suposar una revolució per a la gent de la Vall d'Hostoles, que fins llavors trigava hores a moure's en carro i a partir d’aquell moment van poder fer desplaçaments molt més ràpids i còmodes.
El tram entre Sant Feliu i Olot va ser el més difícil de construir a causa de l'orografia del Coll d'en Bas. Es van haver de fer grans trinxeres i moviments de terra per poder superar el desnivell amb un tren de vapor que no tenia gaire potència.
La companyia que finalment va acabar l'obra era de capital britànic: The Olot and Gerona Railway Company Limited. Per això, moltes de les primeres locomotores venien directament del Regne Unit.
Finalment la capital de la Garrotxa es va connectar amb Girona el 14 de desembre de 1911 gràcies a l’inauguració del darrer tram entre Sant Feliu de Pallerols i Olot, completant els 54,8 quilòmetres de recorregut total.
El dia de la inauguració va ser històric. El tren va arribar a Olot ple d'autoritats i va ser rebut amb música, focs artificials i un banquet de 200 coberts al consistori.
Així doncs, podem dir que el carrilet va trigar 16 anys a completar-se del tot (de 1895 a 1911).
Quin contrast devia representar pels habitants de la zona veure aparèixer una màquina de ferro i fum enmig d'aquells paisatges de rouredes i volcans a principis del segle XX!!!

El carrilet va fer el seu últim viatge el 15 de juliol de 1969. Després de gairebé 60 anys de servei, la competència del transport per carretera (cotxes i camions) i el mal estat de les infraestructures van fer que l'Estat decidís tancar la línia.

Durant gairebé dues dècades, les vies van quedar abandonades, moltes estacions es van enrunar i el traçat va ser ocupat per la vegetació o, en alguns trams, per horts i carreteres.

La transformació de l'antiga línia de ferrocarril d'Olot a Girona en el que avui coneixem com la Via Verda del Carrilet és una història de resistència, abandonament i, finalment, d'èxit turístic i ecològic.

La conversió no va ser d'un dia per l'altre. El concepte de "Via Verda" va començar a agafar força a Espanya a principis dels anys 90, seguint models europeus i americans.

L'impuls definitiu (1995-2000) va ser durant la segona meitat dels anys 90 quan el Consorci de les Vies Verdes de Girona (format per la Diputació i els ajuntaments) va començar a recuperar el traçat de forma oficial.

Tot i que alguns trams es podien recórrer abans, la ruta tal com la coneixem avui es va consolidar i senyalitzar completament cap a l'any 2000.

Per convertir el traçat de les vies d’un tren de vapor en un camí per a bicicletes i vianants, es van haver de fer obres importants que avui són punts d'interès de la ruta.

Es van haver d'il·luminar els túnels i reforçar els ponts de ferro o pedra que creuaven el riu Brugent i el Ter. Esmentem especialment el túnel de Sant Feliu perquè passar per sota la muntanya encara que sigui un tram curt dóna la perspectiva de l'enginyeria de principis del segle XX.

Les estacions, que tenen un estil modernista industrial molt marcat, amb maó vist i detalls geomètrics, es van rehabilitar per a nous usos, per exemple:

Amer: Es va convertir en un punt d'informació i serveis.

Les Planes d'Hostoles: Es va mantenir com a punt clau d'accés als gorgs.

Sant Feliu de Pallerols: Actualment acull l'Oficina de Turisme de la Vall d'Hostoles.

 

La ruta d'Olot cap a Girona és gairebé tota de baixada (el tren baixava dels 440 metres d'Olot fins als 70 metres a Girona). Això la fa ideal per a caminades tranquiles i familiars

El punt més alt de la ruta no és Olot, sinó el Coll d'en Bas a 589 metres (prop de Sant Esteve d'en Bas), on el carrilet havia de fer un esforç extra per superar la divisòria d'aigües entre el riu Fluvià i el riu Brugent.

Al costat de la via a les Planes encara es poden veure les restes d'antigues fàbriques que tenien el seu propi "moll" de càrrega per pujar el producte directament al tren.

 Avui dia, la Via Verda del Carrilet és considerada una de les rutes cicloturístiques més importants d'Europa, no només pel seu paisatge, sinó per com connecta la zona volcànica de la Garrotxa amb la vall del Ter i, eventualment, amb el mar seguint cap a Sant Feliu de Guíxols.

L'aigua del riu Brugent ha excavat la roca volcànica creant gorgs que son com piscines naturals

Gorg de Can Poeti (Les Planes): El més accessible i cinematogràfic.

Gorg de la Bruixa: Diuen les llegendes locals que aquí es reunien dones amb poders per fer conjurs sota el soroll de la cascada.

Gorg del Molí dels Murris: El més famós pel seu color blau turquesa, causat pels sediments i la llum sobre la pedra volcànica.

 La ruta passa també pel Castell de Colltort. Controlava el pas de la gent que venia d'Olot cap a la costa.

Aquesta zona de la Garrotxa i el Ter-Brugent és una de les més riques de Catalunya en història "remença" (revoltes de pagesos), vulcanisme i patrimoni ferroviari.

 

Les Planes d'Hostoles

Les Planes és coneguda com la "capital dels gorgs", i la seva història està lligada a l'aigua i al bosc. El poble va créixer gràcies a la indústria tèxtil que aprofitava la força del riu Brugent. És un punt clau de la ruta perquè separa la zona volcànica de la zona de cingleres. 








dimecres, 15 d’abril del 2026

Sant Feliu de Pallerols - Amer (La llarga)

Sortim a les 8h de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 28. 

El dia es presenta molt bo, amb sol, sense vent ni núvols.

Sortim per la C58 i seguim cap a la B30, i l'AP-7 per anar a buscar la C17. 

Parem a esmorzar en un establement Viena a la ciutat de Vic, situat a la Carretera de Manlleu, 98

Havent esmorzat, tornem a pujar a l'autocar i seguint la C17 agafem la cruïlla que ens porta cap a Olot per la C37.

Seguim per la C63 fins a Sant Feliu de Pallarols on l'autocar ens deixa al costat de l'oficina d'informació i ens preparem per començar la caminada per la via verda del carrilet.

El cami es planer, ample, i amb lleugera baixada.

L'entorn és molt bonic, es nota que ja estem a la primavera i gaudim de la verdor dels camps i muntanyes del voltant.

Passem pel costat del riu Brugent que porta força aigua.

Ens aturem de tant en tant, veiem el santuari del Far situat a la punta d'una gran cinglera.

Abans d'arribar a Les Planes d'Hostoles ens desviem cap el Gorg de La Plana on veiem uns bons saltants d'aigua i gorgs que fan venir ganes de banyar-nos.

Algunes caminadores mes atrevides fan uns quants metres de mes per sobre de roques i pedres relliscoses per poder veure una cascada bastant impressionant. (segurament degut a les abundants pluges que hem tingut aquest curs)

Desfem el trosset de camí fins el Gorg i entrem al poble de Les Planes d'Hostoles, veiem que el poble esta molt ben endreçat, que tenen recordatori dels oficis antics que hi havia. Passem per davant de l'església i de la Casa de la Vila.

Sortint del poble recuperem la via del carrilet que ens porta fins a Amer. 

La via en aquest tram és molt ombrivola i fresqueta, cosa que agraim ja que el dia és ben assoleiat.

Arribem al restaurant Sant Marçal, on ens han preparat dues taules a la terrassa on hem estat molt bé.

Avui hem fet un menú començant amb una pica-pica 
-Amanida de tonyina i ou dur
-Croquetes de rostit
-Musclos al vapor
De segon: Pollastre i botifarra a la brasa amb patates
Postres : pudding, gelat o brunyols.
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de la tertúlia a les cinc pugem a l'autocar que ens esperava al costat del restaurant  i tornem cap a Sabadell  per la C63, C25, A2, AP7, B30 i C58.

A l'autocar una caminadora no s'ha trobat gens bé i ens hem preocupat una mica, però finalment ha quedat en un ensurt que explicarà al seu metge.

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de la Gironina, Sabadell Centre i l'escola d'idiomes, 

Sobre les set hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet 13 km pràcticament sense desnivell










Informació adicional

La caminada d’avui correspon a un tram de la Via Verda del Carrilet.
Originalment el Carrilet anava d’Olot a Girona.
El carrilet era com un tren de joguina. Se l'anomenava "carrilet" perquè era de via estreta. El viatge d'Olot a Girona durava gairebé 3 hores!
La història de la seva construcció és una mica curiosa, perquè no va tenir una única data d'inauguració, sinó que es va anar obrint parcialment a mesura que avançaven les obres.
 
El projecte va trigar molt a fer-se realitat per falta de diners. El primer tram que es va posar en funcionament va ser el que anava de Girona fins a Amer, inaugurat el 14 de novembre de 1895. En aquell moment, Amer era el final de la línia.
Set anys més tard, la línia va continuar pujant per la vall del Brugent. El tram que connectava Amer amb les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols es va obrir l'any 1902. Això va suposar una revolució per a la gent de la Vall d'Hostoles, que fins llavors trigava hores a moure's en carro i a partir d’aquell moment van poder fer desplaçaments molt més ràpids i còmodes.
El tram entre Sant Feliu i Olot va ser el més difícil de construir a causa de l'orografia del Coll d'en Bas. Es van haver de fer grans trinxeres i moviments de terra per poder superar el desnivell amb un tren de vapor que no tenia gaire potència.
La companyia que finalment va acabar l'obra era de capital britànic: The Olot and Gerona Railway Company Limited. Per això, moltes de les primeres locomotores venien directament del Regne Unit.
Finalment la capital de la Garrotxa es va connectar amb Girona el 14 de desembre de 1911 gràcies a l’inauguració del darrer tram entre Sant Feliu de Pallerols i Olot, completant els 54,8 quilòmetres de recorregut total.
El dia de la inauguració va ser històric. El tren va arribar a Olot ple d'autoritats i va ser rebut amb música, focs artificials i un banquet de 200 coberts al consistori.
Així doncs, podem dir que el carrilet va trigar 16 anys a completar-se del tot (de 1895 a 1911).
Quin contrast devia representar pels habitants de la zona veure aparèixer una màquina de ferro i fum enmig d'aquells paisatges de rouredes i volcans a principis del segle XX!!!

El carrilet va fer el seu últim viatge el 15 de juliol de 1969. Després de gairebé 60 anys de servei, la competència del transport per carretera (cotxes i camions) i el mal estat de les infraestructures van fer que l'Estat decidís tancar la línia.

Durant gairebé dues dècades, les vies van quedar abandonades, moltes estacions es van enrunar i el traçat va ser ocupat per la vegetació o, en alguns trams, per horts i carreteres.

La transformació de l'antiga línia de ferrocarril d'Olot a Girona en el que avui coneixem com la Via Verda del Carrilet és una història de resistència, abandonament i, finalment, d'èxit turístic i ecològic.

La conversió no va ser d'un dia per l'altre. El concepte de "Via Verda" va començar a agafar força a Espanya a principis dels anys 90, seguint models europeus i americans.

L'impuls definitiu (1995-2000) va ser durant la segona meitat dels anys 90 quan el Consorci de les Vies Verdes de Girona (format per la Diputació i els ajuntaments) va començar a recuperar el traçat de forma oficial.

Tot i que alguns trams es podien recórrer abans, la ruta tal com la coneixem avui es va consolidar i senyalitzar completament cap a l'any 2000.

Per convertir el traçat de les vies d’un tren de vapor en un camí per a bicicletes i vianants, es van haver de fer obres importants que avui són punts d'interès de la ruta.

Es van haver d'il·luminar els túnels i reforçar els ponts de ferro o pedra que creuaven el riu Brugent i el Ter. Esmentem especialment el túnel de Sant Feliu perquè passar per sota la muntanya encara que sigui un tram curt dóna la perspectiva de l'enginyeria de principis del segle XX.

Les estacions, que tenen un estil modernista industrial molt marcat, amb maó vist i detalls geomètrics, es van rehabilitar per a nous usos, per exemple:

Amer: Es va convertir en un punt d'informació i serveis.

Les Planes d'Hostoles: Es va mantenir com a punt clau d'accés als gorgs.

Sant Feliu de Pallerols: Actualment acull l'Oficina de Turisme de la Vall d'Hostoles.

 

La ruta d'Olot cap a Girona és gairebé tota de baixada (el tren baixava dels 440 metres d'Olot fins als 70 metres a Girona). Això la fa ideal per a caminades tranquiles i familiars

El punt més alt de la ruta no és Olot, sinó el Coll d'en Bas a 589 metres (prop de Sant Esteve d'en Bas), on el carrilet havia de fer un esforç extra per superar la divisòria d'aigües entre el riu Fluvià i el riu Brugent.

Al costat de la via a les Planes encara es poden veure les restes d'antigues fàbriques que tenien el seu propi "moll" de càrrega per pujar el producte directament al tren.

 Avui dia, la Via Verda del Carrilet és considerada una de les rutes cicloturístiques més importants d'Europa, no només pel seu paisatge, sinó per com connecta la zona volcànica de la Garrotxa amb la vall del Ter i, eventualment, amb el mar seguint cap a Sant Feliu de Guíxols.

L'aigua del riu Brugent ha excavat la roca volcànica creant gorgs que son com piscines naturals

Gorg de Can Poeti (Les Planes): El més accessible i cinematogràfic.

Gorg de la Bruixa: Diuen les llegendes locals que aquí es reunien dones amb poders per fer conjurs sota el soroll de la cascada.

Gorg del Molí dels Murris: El més famós pel seu color blau turquesa, causat pels sediments i la llum sobre la pedra volcànica.

 La ruta passa també pel Castell de Colltort. Controlava el pas de la gent que venia d'Olot cap a la costa.

Aquesta zona de la Garrotxa i el Ter-Brugent és una de les més riques de Catalunya en història "remença" (revoltes de pagesos), vulcanisme i patrimoni ferroviari.

 

Sant Feliu de Pallarols i La Torra

Sant Feliu és el cor de la Vall d'Hostoles. El seu nucli antic manté l'essència medieval i cal parlar també del seu passat rebel.

Aquí va viure Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences. Des del Castell d'Hostoles, Verntallat va organitzar la resistència contra els senyors feudals al segle XV. Gràcies a les lluites iniciades aquí, es va abolir la servitud a Catalunya.

La Torra no és una masia qualsevol, és fortificada, un exemple clar de "casa forta" medieval. Moltes vegades servien de punt de vigilància i defensa avançada abans d'arribar al castell principal.

 

La Roureda i Les Planes d'Hostoles

Les Planes és coneguda com la "capital dels gorgs", i la seva història està lligada a l'aigua i al bosc. El poble va créixer gràcies a la indústria tèxtil que aprofitava la força del riu Brugent. És un punt clau de la ruta perquè separa la zona volcànica de la zona de cingleres.

La Roureda: Com el seu nom indica, fa referència a l'antic domini dels roures. Gran part d'aquesta zona va ser modelada per les colades de lava del volcà de Can Tià.

 


dijous, 9 d’abril del 2026

Sant Feliu de Pallerols - Les Planes d'Hostoles (La curta)

Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 31. 

El dia es presenta molt bo, amb sol, sense vent ni núvols.

Sortim per la C58 i seguim cap a la B30, i la AP-7 per anar a buscar la C17. A l'enllaç hi ha un accident, cosa que fa la circulació molt lenta i ens entreté una bona estona que aprofitem per escoltar la informació adicional sobre la sortida d'avui, fent referència a la ruta del carrilet.


Parem a esmorzar en un establement Viena a la ciutat de Vic, situat a la Carretera de Manlleu, 98

Fem una parada breu ja que l'accident ens ha entretingut força.

Havent esmorzat, tornem a pujar a l'autocar i seguint la C17 agafem la cruïlla que ens porta cap a Olot per la C37.

A la rotonda on hem d'agafar la C63, veiem que la carretera esta tallada, cosa que fa que l'autocar hagi de parar per tal que el conductor pugui trobar la manera d'arribar a Sant Feliu de Pallarols. Acabem passant per carreteres veinals i pel mig del poble de Sant Esteve d'en Bas.

Arribant a Sant Feliu de Pallarols l'autocar ens deixa al costat de l'oficina d'informació i ens preparem per començar la caminada per la via verda del carrilet.

El cami es planer, ample, lleugera baixada.
L'entorn és molt bonic, es nota que ja estem a la primavera i gaudim de la verdor dels camps i muntanyes del voltant.

Passem pel costat del riu Brugent que porta força aigua.

Ens aturem de tant en tant, veiem el santuari del far situat a la punta d'una gran cinglera.


L'autocar ens espera a la sortida del poble de les Planes d'Hostoles i ens porta fins al restaurant Sant Marçal, on arribem molt d'hora, no sembla que hàgim tingut cap incidència durant el matí.

Abans de començar a dinar algunes han demanat un refresc.

Avui hem fet un menú començant amb una pica-pica 
-Amanida de tonyina i ou dur
-Croquetes de rostit
-Musclos al vapor
De segon: Pollastre i botifarra a la brasa amb patates
Postres : pudding o gelat.
Aigua, vi, cafès i infusions al gust.

Després de la tertúlia a les quatre tocades pugem a l'autocar que ens esperava al mateix lloc on ens havia deixat  i tornem cap a Sabadell  per la C63, C25, A2, AP7, B30 i C58.

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.

Abans de dos quarts de set hem baixat totes de l'autocar, 

Avui hem fet 6.5 km i un desnivell de 50 m








Informació adicional

La caminada d’avui correspon a un tram de la Via Verda del Carrilet.
Originalment el Carrilet anava d’Olot a Girona.
El carrilet era com un tren de joguina. Se l'anomenava "carrilet" perquè era de via estreta. El viatge d'Olot a Girona durava gairebé 3 hores!
La història de la seva construcció és una mica curiosa, perquè no va tenir una única data d'inauguració, sinó que es va anar obrint parcialment a mesura que avançaven les obres.
 
El projecte va trigar molt a fer-se realitat per falta de diners. El primer tram que es va posar en funcionament va ser el que anava de Girona fins a Amer, inaugurat el 14 de novembre de 1895. En aquell moment, Amer era el final de la línia.
Set anys més tard, la línia va continuar pujant per la vall del Brugent. El tram que connectava Amer amb les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols es va obrir l'any 1902. Això va suposar una revolució per a la gent de la Vall d'Hostoles, que fins llavors trigava hores a moure's en carro i a partir d’aquell moment van poder fer desplaçaments molt més ràpids i còmodes.
El tram entre Sant Feliu i Olot va ser el més difícil de construir a causa de l'orografia del Coll d'en Bas. Es van haver de fer grans trinxeres i moviments de terra per poder superar el desnivell amb un tren de vapor que no tenia gaire potència.
La companyia que finalment va acabar l'obra era de capital britànic: The Olot and Gerona Railway Company Limited. Per això, moltes de les primeres locomotores venien directament del Regne Unit.
Finalment la capital de la Garrotxa es va connectar amb Girona el 14 de desembre de 1911 gràcies a l’inauguració del darrer tram entre Sant Feliu de Pallerols i Olot, completant els 54,8 quilòmetres de recorregut total.
El dia de la inauguració va ser històric. El tren va arribar a Olot ple d'autoritats i va ser rebut amb música, focs artificials i un banquet de 200 coberts al consistori.
Així doncs, podem dir que el carrilet va trigar 16 anys a completar-se del tot (de 1895 a 1911).
Quin contrast devia representar pels habitants de la zona veure aparèixer una màquina de ferro i fum enmig d'aquells paisatges de rouredes i volcans a principis del segle XX!!!

El carrilet va fer el seu últim viatge el 15 de juliol de 1969. Després de gairebé 60 anys de servei, la competència del transport per carretera (cotxes i camions) i el mal estat de les infraestructures van fer que l'Estat decidís tancar la línia.

Durant gairebé dues dècades, les vies van quedar abandonades, moltes estacions es van enrunar i el traçat va ser ocupat per la vegetació o, en alguns trams, per horts i carreteres.

La transformació de l'antiga línia de ferrocarril d'Olot a Girona en el que avui coneixem com la Via Verda del Carrilet és una història de resistència, abandonament i, finalment, d'èxit turístic i ecològic.

La conversió no va ser d'un dia per l'altre. El concepte de "Via Verda" va començar a agafar força a Espanya a principis dels anys 90, seguint models europeus i americans.

L'impuls definitiu (1995-2000) va ser durant la segona meitat dels anys 90 quan el Consorci de les Vies Verdes de Girona (format per la Diputació i els ajuntaments) va començar a recuperar el traçat de forma oficial.

Tot i que alguns trams es podien recórrer abans, la ruta tal com la coneixem avui es va consolidar i senyalitzar completament cap a l'any 2000.

Per convertir el traçat de les vies d’un tren de vapor en un camí per a bicicletes i vianants, es van haver de fer obres importants que avui són punts d'interès de la ruta.

Es van haver d'il·luminar els túnels i reforçar els ponts de ferro o pedra que creuaven el riu Brugent i el Ter. Esmentem especialment el túnel de Sant Feliu perquè passar per sota la muntanya encara que sigui un tram curt dóna la perspectiva de l'enginyeria de principis del segle XX.

Les estacions, que tenen un estil modernista industrial molt marcat, amb maó vist i detalls geomètrics, es van rehabilitar per a nous usos, per exemple:

Amer: Es va convertir en un punt d'informació i serveis.

Les Planes d'Hostoles: Es va mantenir com a punt clau d'accés als gorgs.

Sant Feliu de Pallerols: Actualment acull l'Oficina de Turisme de la Vall d'Hostoles.

 

La ruta d'Olot cap a Girona és gairebé tota de baixada (el tren baixava dels 440 metres d'Olot fins als 70 metres a Girona). Això la fa ideal per a caminades tranquiles i familiars

El punt més alt de la ruta no és Olot, sinó el Coll d'en Bas a 589 metres (prop de Sant Esteve d'en Bas), on el carrilet havia de fer un esforç extra per superar la divisòria d'aigües entre el riu Fluvià i el riu Brugent.

Al costat de la via a les Planes encara es poden veure les restes d'antigues fàbriques que tenien el seu propi "moll" de càrrega per pujar el producte directament al tren.

 Avui dia, la Via Verda del Carrilet és considerada una de les rutes cicloturístiques més importants d'Europa, no només pel seu paisatge, sinó per com connecta la zona volcànica de la Garrotxa amb la vall del Ter i, eventualment, amb el mar seguint cap a Sant Feliu de Guíxols.

L'aigua del riu Brugent ha excavat la roca volcànica creant gorgs que son com piscines naturals

Gorg de Can Poeti (Les Planes): El més accessible i cinematogràfic.

Gorg de la Bruixa: Diuen les llegendes locals que aquí es reunien dones amb poders per fer conjurs sota el soroll de la cascada.

Gorg del Molí dels Murris: El més famós pel seu color blau turquesa, causat pels sediments i la llum sobre la pedra volcànica.

 La ruta passa també pel Castell de Colltort. Controlava el pas de la gent que venia d'Olot cap a la costa.

Aquesta zona de la Garrotxa i el Ter-Brugent és una de les més riques de Catalunya en història "remença" (revoltes de pagesos), vulcanisme i patrimoni ferroviari.

 

Sant Feliu de Pallarols i La Torra

Sant Feliu és el cor de la Vall d'Hostoles. El seu nucli antic manté l'essència medieval i cal parlar també del seu passat rebel.

Aquí va viure Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences. Des del Castell d'Hostoles, Verntallat va organitzar la resistència contra els senyors feudals al segle XV. Gràcies a les lluites iniciades aquí, es va abolir la servitud a Catalunya.

La Torra no és una masia qualsevol, és fortificada, un exemple clar de "casa forta" medieval. Moltes vegades servien de punt de vigilància i defensa avançada abans d'arribar al castell principal.

 

La Roureda i Les Planes d'Hostoles

Les Planes és coneguda com la "capital dels gorgs", i la seva història està lligada a l'aigua i al bosc. El poble va créixer gràcies a la indústria tèxtil que aprofitava la força del riu Brugent. És un punt clau de la ruta perquè separa la zona volcànica de la zona de cingleres.

La Roureda: Com el seu nom indica, fa referència a l'antic domini dels roures. Gran part d'aquesta zona va ser modelada per les colades de lava del volcà de Can Tià.