- Amanida amb salmó, formatge fresc i fruits secs
- Croquetes
- Musclos
- Llobarro a la brasa
- Paella de marisc
- Fideuà
- Tiramisu
- Pastis de formatge
- Flam amb nata o sense
- Gelats variats
- Pinya
Informació adicional
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes. És la capital de la subcomarca de la Selva Marítima. La vila dona entrada a la Costa Brava des de les comarques barcelonines.
Blanes està situada a l'esquerra de la plana al·luvial que ha deixat la boca de la Tordera, entre els vessants de la Serra Llarga i del Turó d'en Montells. El terme és travessat per la Riera de Blanes o de Valdoric, que desemboca prop de sa Palomera, una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la Platja de S'Abanell, al sud. Al costat del port també hi ha una petita cala que s'anomena la punta de Santa Anna.
A l'est limita amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de nord a sud, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme. Al nord del sector muntanyós s'alça el Turó del Vilar (269 m).
La Costa Brava té l'extrem més meridional en aquesta població, més concretament a la roca de sa Palomera. Es diu que la Costa Brava i les llargues platges del Maresme neixen aquí. La vila ha crescut en un semicercle que ha topat amb el Puig de Sant Joan i el mar i, per tant, en direcció a la Tordera. Els barris tradicionals de Blanes són Dintre Vila, Sa Carbonera, Raval, Sa Massaneda, S'Auguer, El Racó d'en Portes, La Plantera, Els Pins, S'Abanell, Quatre Vents, Els Pavos, Can Borell, Mas Marull, Mas Borinot, Mas Florit, Ca la Guidó, Mas Enlaire, Montferrant...
Història
Prehistòria
La presència humana en el territori de l'actual terme de Blanes possiblement es remunta a la prehistòria, així ho fan pensar diverses referències de troballes d'indústria lítica. Tanmateix, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la contrada es refereixen a una societat ibèrica preromana. Els ibers de la tribu dels indígets eren la població autòctona d'aquesta àrea.
S'estructuraven ocupant les elevacions més estratègiques del territori on hi bastien poblats emmurallats. Sembla que existia un nucli de població situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat, del que possiblement depenien.
L'economia, basada tradicionalment en el sector primari (agricultura i pesca), a la segona meitat del segle xx passà a dependre primordialment del sector secundari (indústria) i, molt especialment, del terciari (turisme).
Així, la boca de la Tordera és considerada una zona agrícola privilegiada i el seu port, de pesca i esportiu, encara té un cert pes: el 2001 es desembarcaren 2.349 tones de peix. La principal indústria és la SAFA, que hi fou instal·lada el 1923.
El port està dotat d'unes bones drassanes que facilitaven que fins al segle xx fos un centre important de navegació de cabotatge i, anteriorment, d'un actiu comerç amb Amèrica.
Si bé ja a la darreria del segle xix fou un important centre d'estiueig, el gran motor del turisme, paral·lelament a la resta de la Costa Brava, arribà a la fi dels anys 50. Aquesta ha estat la causa principal de l'explosió demogràfica, passant de 4.943 habitants el 1920 a 31.532 el 2001. La pujada seria molt més espectacular si comptéssim els habitants de segona residència i l'increment sobtat de la població dels dos mesos d'estiu.
Una moderna estació d'autobusos connecta Blanes amb Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Tossa de Mar, Barcelona, Calella, Girona i l'Aeroport Internacional Girona-Costa Brava. Una estació de tren connecta amb Barcelona amb una freqüència de pas de 30 minuts. També hi ha trens amb la mateixa freqüència que passen en direcció a l'estació de Maçanet-Massanes, on es pot fer transbordament cap a Girona i Figueres. A l'estiu funciona una xarxa de creuers que van des de Platja d'Aro fins a Arenys de Mar. Es troba a cinc minuts de la N-II i la C-32, i a 15 minuts de l'AP-7.
Al costat de l'Hospital Comarcal de la Selva, hi ha les instal·lacions del CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes), un important laboratori i centre d'investigació a Europa. Tot i que no és la capital de la comarca, Blanes és la capital en serveis, ja que disposa de l'esmentat Hospital Comarcal de la Selva, la Biblioteca Comarcal, Jutjats..., i a més a més és la primera vila de la comarca i la tercera de Girona en nombre d'habitants.
La Festa Major cau en l'última setmana de juliol, dura 8 dies, durant la setmana de Santa Anna i Sant Joaquim. Durant aquesta setmana, cada any s'hi celebra el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, un dels més importants d'Europa.
La primera data documentada del llançament d'un castell de focs a Blanes és de l'any 1906. Es té coneixement d'altres dates posteriors però no és fins a l'any 1962 que el llançament es comença a fer un cop cada any. L'any 1970 se celebra el primer Concurs de Focs Artificials[8] del poble, alhora que passen a ser tres les nits de llançament de focs. Aquest nombre ha anat variant amb els anys, i ha arribat a ser de set nits de focs. Des de 1958 els llançaments sempre s'han fet des de Sa Palomera,[8] la gran roca que separa la costa blanenca en dues parts i que es considera, simbòlicament, l'inici de la Costa Brava.
Cada nit de celebració del concurs, una empresa pirotècnica diferent presenta el seu treball al públic que acudeix a les platges, amb una durada d'entre 20 i 24 minuts. Aquest és avaluat per un Jurat Popular, que es designa cada any i que s'encarrega d'escollir els guanyadors.
A mitjans del mes d'agost, Blanes celebra la Festa Major Petita, també coneguda com a Festa dels Copatrons, en honor de Sant Bonós i Sant Maximià. Durant aquests dies també es preveu un gran nombre d'activitats culturals, musicals i esportives, com és la regata. L'aspecte més destacat de la festa és la Caminada Popular Nit de Sant Bonós, en la qual —des de fa més de 25 anys— molts vilatans i turistes fan un recorregut nocturn de 8 quilòmetres, acompanyats de la família i les mascotes.
