Sortim a les nou de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.
Som 15.
Plou. Sort que la previsió ens diu que a mig matí sortirà el sol, costa de creure amb la pluja dels ultims dies. Tanmateix així ha sigut i a partir de les 12 el dia ha anat aclarint acabant a la tarda amb el cel ben blau.
Arribem amb paraigues i fem les gestions d'escollir el meú i pagar a dalt de l'autocar per no mullar-nos.
Tot i que som poquetes l'autocar que ens ha portat es de 50 places, cosa que fa que estem molt còmodes.
Anem per la C58, continuem per la B40, fins a l'establiment Viena d'Abrera, al costat pràcticament de la SEAT.
Esmorzem tranquilament i tornem a l'autocar. Seguim camí per la A2, agafem la sortida 552, i continuem per la carretera C15 i després per la C37, passem per Santa Margarida de Montbui i finalment davant de Can Alemany pugem per la carretereta BV-2204 fins a dalt de la Tossa de Montbui.
En arribar el Sr. Florenci coloca l'autocar en una esplanada per tal que puguem baixar de l'autocar de la manera mes còmoda possible.
Ens està esperant l'Àngels voluntària de la Fundació de la Tossa que ens farà la visita guiada al conjunt monumental.
La visita guiada ens ha agradat molt, primer hem vist el conjunt arquitectònic i despres hem anat fins el mirador gaudint del paisatge del voltant.
Hem vist Montserrat, ens ha cridat l'atenció la Foradada, la neu del Pirineu, la Vall d'Òdena, la torre de Collserola i el Tibidabo... i un paisatge verd que feia pensar que ja erem a la primavera si no fos per l'aire fred que bufava.
Hem entrat a l'esglèsia romànica de Santa Maria de Gràcia, i hem pujat a la Torre de defensa.
Aqui us deixo una explicació del conjunt monumental
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, les terres de l’actual Montbui van passar a mans dels visigots fins que, a l’any 711, els musulmans van ocupar la Península. Els francs, però, van reconquerir part dels territoris que havien ocupat els musulmans deixant l’actual Montbui en ple territori de frontera: la Marca Hispànica. Malgrat tots els canvis de dominacions, tant al massís com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de població.
Durant el primer mil·lenni hi va haver canvis freqüents dels pobladors estretament lligats als períodes de bonança i seguretat o als de conflicte. Així doncs, en èpoques de pau, els pobladors buscaren la productivitat de les terres, i en època de conflicte, es desplaçaven a la seguretat que donava el cim de la Tossa.
Al conjunt de La Tossa de Montbui hi podem trobar diversos elements arquitectònics:
l'Església de Santa Maria de Gràcia
L’església romànica de Santa Maria de la Tossa, del segle X, és un dels conjunts alt medievals més interessants de Catalunya, la seva història es remunta a l’any 987, quan el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església.
Després d’uns anys d‘abandonament a causa d’una forta sequera a la zona, el bisbe Oliba va cedir les terres, amb l’obligació de repoblament, a Guillem de Mediona, el qual reprèn les obres de l’església i el castell. Va ser consagrada el 1032 pel Bisbe Oliba, impulsor del procés de repoblació de la comarca.
Va ser parròquia des dels seus inicis en l'any 1032 en que va ser beneïda per l’abat Oliva de Ripoll. El segle XVII passa a ser sufragània de l’església de Santa Margarida. En l'actualitat és un Santuari Marià sota l'advocació de la Mare de Déu de Gràcia.
A nivell arquitectònic, l’església romànica de Santa Maria de Gràcia, té forma rectangular amb coberta a dues vessants, a base de lloses. El portal, que es troba encarat cap a migdia, és d’arc rodó, construït amb grosses dovelles. L’arc del portal es recolza damunt d’unes cornises ornades amb temes geomètrics força erosionades pel temps. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada de construcció més tardana.
Al cantó de llevant sobresurten els tres absis construïts a l’estil llombard. Adornats amb arcuacions i lesenes. L’interior correspon al tipus basilical de tres naus en volta de canó, dividides per columnes de tres pedres cilíndriques. Es conserva la pica baptismal tallada en pedra. Les finestres de doble esqueixada complementades amb una creu al mur de ponent.
La Torre de Defensa
Torre de vigilància, erigida l’any 987 en temps de repoblació d’aquesta muntanya. És de base rectangular i angles arrodonits. Mostra unes parets d’uns 12 metres de llargària per 7 d’amplada i 2 de gruix. A la part alta del mur es poden observar una sèrie de pedres col·locades de forma regular en Opus Spicatum “aresta de peix”, construcció pròpia del segle X. Ha estat rehabilitada el 2021, per reforçar les estructures i facilitar l'accés a la part superior des d'on es poden gaudir de vistes panoràmiques de tot l'entorn. A la planta baixa, es pot veure exposada la Calliderma Atagensis, una estrella de mar fossilitzada, d'uns 38 milions d'anys. Consta de 580 peces i és l'única estrella de mar a Catalunya que està completa. Va ser trobada a la banda nord de La Tossa, per l'igualadí Josep Llansana i Marcé, expert en paleontologia.
Muralla del Castell
La muralla del castell rodejava el conjunt històric de la Tossa, hi incloïa al seu interior l’església de Santa Maria, la sagrera, i les feixes dels seus voltants, però no tancava tota la superfície de la Tossa, ja que tota la part est ja quedava protegida pel propi barranc. És del mateix període de construcció del castell.
Cisterna Medieval
La documentació disponible ens situa la cisterna en època medieval. El conjunt el formen la cisterna pròpiament, i un canal de recollida d’aigües que actualment resta tapat. La superfície de la cisterna està coberta de terra i només es veu la façana frontal de pedra en la qual hi ha situada l’obertura principal. Una obertura amb reixa.
Refugi de l’Ermità:
És el punt d'Informació turística, Restaurant i sala d'exposicions
biosphere La Tossa de Montbui
Edificació construïda a mitjans del s. XVIII, al costat de l’església de Sta. Maria. Era una masia on vivien els castellers, que treballaven els camps i horts i s’encarregaven de l’església.
Patrimoni Geològic
Els xaragalls
La Tossa de Montbui ha esdevingut una zona important en el estudi del sistema escullós del Bartonià de la Conca Eocena Catalana (fa uns 38 millions d'anys). El seu estudi forma part d’un conjunt de treballs pioners en l’anàlisi sedimentològic modern dels esculls de Catalunya.
Justament a la banda nord de La Tossa, el 2020 va ser trobada una estrella de mar fossilitzada, la Calliderma Atagensis, per l'igualadí expert en paleontologia, Josep Llansana i Marcé. Aquesta estrella de mar fossilitzada està datada aproximadament en 38 milions d'anys coincidint amb l'època de l'Eocè, i és una troballa excepcional perquè és la única que s'ha trobat completa a Catalunya. Està formada per 580 peces. Aquesta estrella de mar fòssil ens explica com era l'entorn de La Tossa durant l'època de l'Eocè: un escull de corall d'un mar càlid, que formava part d'un gran oceà anomenat Tethys. Josep Llansana va lliurar el fòssil a la Generalitat de Catalunya que després de catalogar-la i estudiar-la la va dipositar al Museu de la Pell d'Igualada com a patrimoni comarcal. Gràcies a un acord entre El Museu de la Pell d'Igualada i el Consorci de La Tossa, aquesta troballa única a Catalunya s'exposa temporalment a la Tossa de Montbui.
Paisatge La Tossa de Montbui
El mantell vegetal, format essencialment per boscos, i les formes de relleu particulars determinen una unitat de notable interès paisatgístic. El paisatge vegetal del sistema Miralles-Queralt es caracteritza pel predomini dels elements del país del carrascar, que és un bosc on domina la carrasca o alzina de gla sovint dolça, amb destacables penetracions de la vegetació submediterrània (de zones del nord de la Península Ibèrica, Occitània, Nord d’Itàlia, Balcans i Anatòlia) i de la mediterrània marítima.
Els carrascars (Quercetum rotundifoliae) i alzinars litorals (Quercetum ilicis galloprovinciale) només apareixen fragmentàriament i són en gran part substituïts per arbredes de pi blanc. A les obagues resten petits retalls de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), i són les pinedes de pinassa les formacions que predominen al vessant septentrional. El conjunt de l'espai és poblat per una extensa coberta arbòria només interrompuda pels afloraments rocosos.
A les zones assolellades, el romaní i el bruc d'hivern amb bufalaga tintòria (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) , mata que sol acompanyar el romaní, conjuntament amb un estrat arbori de pins, són la comunitat vegetal més extensa i àmpliament difosa.
La gran extensió dels boscos permet el desenvolupament de poblaments faunístics característics dels boscos mediterranis. La presència de determinats hàbitats rocosos i l'aïllament de la serra amb respecte a zones properes densament poblades o dedicades als conreus agrícoles permet la nidificació d'un bon nombre d'ocells lligats a aquest hàbitat.La presència de biòtops ben conservats i la reduïda pressió humana en aquest espai permet el manteniment de la fauna representativa d'aquestes terres.
Acabada la visita i la passejada pugem a l'autocar que ens deixa prop del museu de la Pell de Igualada i anem fins al restaurant Somiatruites (que és on dinarem).
El nom del restaurant, descobreix la personalitat del xef David Andrés i el seu germà Xavier, tots dos bolcats en la transformació d'una antiga fàbrica d'adoberia ubicada al costat del Museu de la Pell d'Igualada. Presenta una estètica industrial, amb les parets en pedra i maó vist, mobles de disseny i retalls de cuir penjats al sostre com una picada d'ullet a la història de l'edifici. Ofereixen una cuina actual i divertida, de bases tradicionals. Al pis superior també disposen de set cuidades habitacions!
El restaurant es presenta dient "No t'estimem tant com la teva àvia però cuinem igual de bé", i no cal dir que tenen tota la raó, A totes ens ha agradat, tant el lloc com el menjar i el servei.
Per dinar hem triat diferents plats:
Per començar
Truitipizza margarida amb carxofes confitades
Musclos amb patates fregides i salsa cafè de París
Focaccia de dos pernils amb tomàquet, alfàbrega, mató i festucs
Crema de pastanaga i carabassa amb quinoaa
De plat principal
Tonyina amb samfaina
Rigatoni amb pesto vermell i carxofes
Galtes al forn amb parmentier de xips i moixernons
Canelons de rostit gratinats
Mini calçotada
i per postres
Copa clàssica de xocolata amb “cookies”
Aspic de peres al vi amb crema de vainilla
Pastís de formatge amb taronja
Després de fer una bona tertúlia a dos quarts de cinc tornem a l'autocar que ens recull a la carretera on ens havia deixat el migdia i tornem cap a Sabadell altre cop per la A2 i B40 i la C58 entrant a Sabadell per la Ronda ponent.
A Sabadell hem fet les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.
Pels vols de dos quart de sis ja hem baixat totes de l'autocar,
