Via blava de l'Anoia (Jorba-Igualada) (curta)

Sortim a les 8h30 de la plaça Antoni Llonch, del costat de l'antiga estació de Renfe.

Som 20.

Cal tenir present que avui farà molt fred, el dia es presenta assoleiat, però les previsions a Jorba i Igualada ronden els 0ºC. Totes anem previngudes amb guants, bones jaquetes i gorres.

Això ha fet que el nombre de caminadores sigui mes reduit que habitualment. En qualsevol cas algunes de les que han vingut (3) han fet visita al Museu de la Pell i també han gaudit del matí.

Anem per la C58, B40, fins a l'establiment Viena d'Abrera, al costat pràcticament de la SEAT.

Esmorzem tranquilament i tornem a l'autocar que ja trobem mes atemperat. A primera hora està fred ja que ve de les cotxeres i el motor encara no l'ha pogut escalfar.

Seguim camí per la A2 fins a Jorba.  A partir de la zona del Bruc veiem el paisatge esquitxat de neu, sembla ser que els dies anteriors han deixat una nevada de 5 centimetres a bona part d'aquesta zona.

A Jorba, després de fer una inspecció visual de la carretereta que ens ha de portar fins a la via Blava, i veient que no està glaçada i aparenment tot sembla correcte comencem la caminada.

La Via Blava de l'Anoia és un projecte transformador que acaba d'inaugurar la seva primera fase (setembre de 2025). Es tracta d'un itinerari de 19 quilòmetres que ressegueix el riu Anoia, des de Jorba fins a la Pobla de Claramunt, tot passant per pobles i espais naturals que permeten descobrir la comarca d’una manera diferent i que en busca recuperar el patrimoni fluvial, industrial i històric.

La Via Blava, s’ha construit com un fil conductor que uneix història, cultura i natura. Hi ha passeres de fusta, zones de ribera amb pollancres i salzes i racons ideals per gaudir del paisatge, avui està tot enfarinat blanc i ens resulta molt agradable.

Aquest camí és la primera peça de les Vies Blaves de Barcelona, que en el futur permetran anar a peu o en bicicleta des de l'interior fins al mar.

Avui fem el tros des de Jorba fins al l'inici d'Igualada.

El camí passa pel costat del riu, es absolutament pla i fàcil de fer, amb un parell de pujades i baixades

Veiem zones amb camps, altres amb vegetació de ribera i altres amb boscos. 

Passem pel costat de l'ermita de la Mare de Deu de la Sala i pel costat del Moli Blanc.

El cami està molt ben arreglat, i tot i que ha glaçat en cap moment es fa difícil. L'unic tram que ens ha fet embrutar les bambes ha estat quan hem deixat la Via Blava per anar a buscat l'autocar, que ens esperava al complex esportiu Molí Nou a Igualada, i hem hagut de fer 45 metres per una zona una mica enfangada.

Acabada la caminada pugem a l'autocar prop del museu de la Pell de Igualada. 

Anem fins al restaurant Somiatruites (que és on dinarem).

El nom del restaurant, descobreix la personalitat del xef David Andrés i el seu germà Xavier, tots dos bolcats en la transformació d'una antiga fàbrica d'adoberia ubicada al costat del Museu de la Pell d'Igualada. Presenta una estètica industrial, amb les parets en pedra i maó vist, mobles de disseny i retalls de cuir penjats al sostre com una picada d'ullet a la història de l'edifici. Ofereixen una cuina actual i divertida, de bases tradicionals. Al pis superior també disposen de set cuidades habitacions!

El restaurant es presenta dient "No t'estimem tant com la teva àvia però cuinem igual de bé", i no cal dir que tenen tota la raó, A totes ens ha agradat, tant el lloc com el menjar i el servei.

Per dinar hem triat diferents plats:

Per començar

Sopa de ceba, amb ou i crostons de pa gratinat

Gran Bikini (club sandvitx) de dos pernils i dos formatges

Vichyssoise de carxofa amb tàrtar de gamba i musclo

Hummus amb pastanaga rostida, festucs i formatge feta

De plat principal

Filets de pollastre, pernil dolç i crema de formatge

Estofat de carxofes, bolets i ou dur

Costella al forn amb patates rústiques

Bacallà, puré de xips i crema de “gilda”

Tires de vedella al wok, amb verdures i arròs

i per postres

Púding de croissants i xocolata

Brownie de xocolata negra i blanca

Pannacotta de llet de coco i pinya “colada”

Després de fer una bona tertúlia a tres quarts de cinc pugem a l'autocar que ens recull a la carretera on ens havia deixat el migdia i tornem cap a Sabadell  altre cop per la A2 i B40 i la C58 entrant a Sabadell per la Ronda ponent. Avui no trobem embussos segurament degut a que no hi ha activitat escolar.

A Sabadell hem fet  les parades habituals davant de l'escola d'idiomes, Sabadell Centre i davant del cal Gorina.

Una mica abans de les sis ja hem baixat totes de l'autocar, 

fotos  

Hem fet 7 km, i 80m de desnivell.

Informació adicional 

JORBA

Jorba era una senyoria important a l'edat mitjana i un punt estratègic de pas cap a Lleida, amb un castell que dominava la zona.

El Castell de Jorba és una fortalesa medieval carregada d'història que corona el Puig de la Guàrdia. Tot i que avui dia es troba en ruïnes, continua sent un punt clau per entendre la defensa de la frontera catalana durant l'edat mitjana.

El castell està documentat des de l'any 978. En aquella època, formava part de la xarxa de castells de frontera de la Marca Hispànica. La seva ubicació no és casual: des dalt del turó (a uns 549 metres d'altitud)  domina tota la Conca d'Òdena i el pas natural cap a Lleida, el que el feia un punt de vigilància vital.

El personatge més rellevant vinculat al castell va ser Guerau de Jorba (segle XII). No era un noble qualsevol; va ser conseller personal del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i va participar activament en les conquestes de Lleida i Tortosa. Sota el seu domini, la baronia de Jorba va viure un període de gran esplendor.

El castell de de Jorba va tenir un final traumàtic. Durant la Primera Guerra Carlina (1835), els carlins el van assaltar perquè servia de caserna per a les tropes liberals. Per evitar que tornés a ser utilitzat, el van volar amb explosius, destruint gran part de l'estructura i la seva capella.

El castell està en ruïnes però les intervencions arqueològiques recents (2017-2019) han posat en valor el recinte.

• La Torre Mestra: Es conserven les bases d'una gran torre circular de carreus grossos, típica dels segles XII o XIII.
• Recinte sobirà: Restes de murs perimetrals i algunes estructures interiors com un forn de pa i un cup (per al vi), que ens parlen de la vida quotidiana al castell.
• Les vistes: És, sens dubte, un dels millors miradors de l'Anoia. Des d'allà pots veure Montserrat i bona part de la comarca.

Durant les excavacions es va trobar una creu de bronze a la zona de la capella i un paviment enllosat que demostra que, tot i la destrucció carlina, el castell va estar habitat i actiu fins ben entrat el segle XVIII.

Jorba és un encreuament de camins històrics: per aquí hi passen el Camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià. El Camí Ignasià és una ruta de pelegrinatge de prop de 650 quilòmetres que recrea l'itinerari que Ignasi de Loiola va recórrer l'any 1522. El camí comença a la seva casa natal a Azpeitia (Guipúscoa) i acaba a la Cova de Sant Ignasi a Manresa.

A destacar també l'ermita de la Mare de Déu de la Sala, una joia del romànic tardà situada molt a prop del riu.

 

IGUALADA

Igualada, capital de la comarca de l'Anoia és una ciutat amb una identitat molt marcada pel seu passat industrial (especialment la pell i el gènere de punt) i la seva situació estratègica en el camí ral cap a Lleida i Madrid.

Té una història marcada pel seu creixement a la vora del riu Anoia i la seva progressiva transformació en un referent industrial a Catalunya.

Té 42.000 habitants, i és el 31è municipi de Catalunya.

Igualada va néixer al voltant de l'any 1000. Es trobava en el Camí Reial que unia Barcelona amb Lleida i Aragó.El seu nom prové del llatí Aqualata, que fa referència a un lloc on el riu Anoia s'eixampla i les aigües són poc profundes, facilitant el pas.

Durant els segles XIV i XV, la ciutat es va consolidar com un nucli comercial important.

El 1381, Igualada va aconseguir el títol de Vila Reial, fet que la deslliurava del control senyorial i la posava sota protecció directa del rei.

El gran motor històric d'Igualada ha estat, sens dubte, la indústria.

·Els Blanquers: A partir del segle XVIII, la ciutat es va especialitzar en l'adob de la pell. La construcció del Rec (un canal medieval que portava l'aigua del riu) va permetre la instal·lació de nombroses adoberies.

·Barri del Rec: És un dels conjunts arquitectònics industrials més antics i importants d'Europa. Encara avui s'hi conserven adoberies (fàbriques de pell) en actiu i edificis històrics on es tractava la pell des del segle XVIII. La Via Blava et permet veure de prop les antigues adoberies.

El barri rep el seu nom d'un canal d'aigua (el Rec) de prop de 3 quilòmetres de llarg que ja està documentat al segle XIII. Originalment servia per moure molins fariners, però a partir del segle XVIII, els blanquers (curtidors) van traslladar les seves fàbriques fora de les muralles de la ciutat per aprofitar el cabal d'aigua per al procés d'adobar les pells.

Les fàbriques del Rec són edificis molt característics, fàcilment reconeixibles per:

·Els contraforts: Grans pilars a les façanes que servien per aguantar el pes de les estructures.

·Les "trampes": Forats als sostres que comunicaven la planta baixa (la ribera, on hi havia els clots amb aigua per adobar) amb les plantes superiors (l'estenedor, on s'assecaven les pells al corrent d'aire).

Avui dia, el festival Rec.0 converteix aquestes fàbriques velles en botigues de moda temporals. Avui dia, el barri ja no és només indústria. Dues vegades l'any (maig i novembre), se celebra el festival Rec.0 Experimental Stores que converteix aquestes fàbriques velles en botigues de moda temporals de grans marques de moda. És una mescla única de patrimoni industrial "degradat" amb el disseny més modern, música en directe i food trucks. S'ha convertit en un referent de com donar una nova vida a un barri històric.

·Museu de la Pell d’Igualada: Ubicat a l'antiga fàbrica de Cal Boyer i l'adoberia de Cal Granotes, és un referent europeu per entendre la transformació del cuir. Es pot veure com el riu alimentava els "recs" o canals que feien funcionar les indústries.

·El Tèxtil: Al segle XIX, Igualada es va convertir en un dels centres tèxtils més importants de Catalunya, especialment en el gènere de punt.

·L'arribada del tren: El 1893 s'inaugura el ferrocarril que connecta la ciutat amb Martorell i Barcelona, facilitant l'exportació de productes.

Actualment, la ciutat s'ha diversificat cap al sector serveis, el disseny de moda i les noves tecnologies, tot i que manté un teixit comercial molt potent ("Igualada Comerç") i és un punt clau per a la logística per la seva bona connexió amb l'A-2.

Tot i que moltes fàbriques són ara estudis de disseny o espais culturals, Igualada continua sent un centre de producció de pell d'alta qualitat. La pell de la ciutat s'utilitza per fer sabates, bosses de mà i accessoris de les marques de luxe més famoses del món (com Loewe o Louis Vuitton).

La Festa dels Reis (una de les més antigues d'Europa), amb el patge Faruk acompanyat de més de cinc-cents ajudants que porten escales de fusta per pujar als balcons i repartir els regals