Parem a esmorzar en un establement Viena a la ciutat de Vic, situat a la Carretera de Manlleu, 98
Informació adicional
Originalment el Carrilet anava d’Olot a Girona.
El carrilet era com un tren de joguina. Se l'anomenava "carrilet" perquè era de via estreta. El viatge d'Olot a Girona durava gairebé 3 hores!
Set anys més tard, la línia va continuar pujant per la vall del Brugent. El tram que connectava Amer amb les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols es va obrir l'any 1902. Això va suposar una revolució per a la gent de la Vall d'Hostoles, que fins llavors trigava hores a moure's en carro i a partir d’aquell moment van poder fer desplaçaments molt més ràpids i còmodes.
El tram entre Sant Feliu i Olot va ser el més difícil de construir a causa de l'orografia del Coll d'en Bas. Es van haver de fer grans trinxeres i moviments de terra per poder superar el desnivell amb un tren de vapor que no tenia gaire potència.
La companyia que finalment va acabar l'obra era de capital britànic: The Olot and Gerona Railway Company Limited. Per això, moltes de les primeres locomotores venien directament del Regne Unit.
Finalment la capital de la Garrotxa es va connectar amb Girona el 14 de desembre de 1911 gràcies a l’inauguració del darrer tram entre Sant Feliu de Pallerols i Olot, completant els 54,8 quilòmetres de recorregut total.
El dia de la inauguració va ser històric. El tren va arribar a Olot ple d'autoritats i va ser rebut amb música, focs artificials i un banquet de 200 coberts al consistori.
Així doncs, podem dir que el carrilet va trigar 16 anys a completar-se del tot (de 1895 a 1911).
Quin contrast devia representar pels habitants de la zona veure aparèixer una màquina de ferro i fum enmig d'aquells paisatges de rouredes i volcans a principis del segle XX!!!
El carrilet va fer el seu últim viatge el 15 de juliol de 1969. Després de gairebé 60 anys de servei, la competència del transport per carretera (cotxes i camions) i el mal estat de les infraestructures van fer que l'Estat decidís tancar la línia.
Durant gairebé dues dècades, les vies van quedar abandonades, moltes estacions es van enrunar i el traçat va ser ocupat per la vegetació o, en alguns trams, per horts i carreteres.
La transformació de l'antiga línia de ferrocarril d'Olot a Girona en el que avui coneixem com la Via Verda del Carrilet és una història de resistència, abandonament i, finalment, d'èxit turístic i ecològic.
La conversió no va ser d'un dia per l'altre. El concepte de "Via Verda" va començar a agafar força a Espanya a principis dels anys 90, seguint models europeus i americans.
L'impuls definitiu (1995-2000) va ser durant la segona meitat dels anys 90 quan el Consorci de les Vies Verdes de Girona (format per la Diputació i els ajuntaments) va començar a recuperar el traçat de forma oficial.
Tot i que alguns trams es podien recórrer abans, la ruta tal com la coneixem avui es va consolidar i senyalitzar completament cap a l'any 2000.
Per convertir el traçat de les vies d’un tren de vapor en un camí per a bicicletes i vianants, es van haver de fer obres importants que avui són punts d'interès de la ruta.
Es van haver d'il·luminar els túnels i reforçar els ponts de ferro o pedra que creuaven el riu Brugent i el Ter. Esmentem especialment el túnel de Sant Feliu perquè passar per sota la muntanya encara que sigui un tram curt dóna la perspectiva de l'enginyeria de principis del segle XX.
Les estacions, que tenen un estil modernista industrial molt marcat, amb maó vist i detalls geomètrics, es van rehabilitar per a nous usos, per exemple:
Amer: Es va convertir en un punt d'informació i serveis.
Les Planes d'Hostoles: Es va mantenir com a punt clau d'accés als gorgs.
Sant Feliu de Pallerols: Actualment acull l'Oficina de Turisme de la Vall d'Hostoles.
La ruta d'Olot cap a Girona és gairebé tota de baixada (el tren baixava dels 440 metres d'Olot fins als 70 metres a Girona). Això la fa ideal per a caminades tranquiles i familiars
El punt més alt de la ruta no és Olot, sinó el Coll d'en Bas a 589 metres (prop de Sant Esteve d'en Bas), on el carrilet havia de fer un esforç extra per superar la divisòria d'aigües entre el riu Fluvià i el riu Brugent.
Al costat de la via a les Planes encara es poden veure les restes d'antigues fàbriques que tenien el seu propi "moll" de càrrega per pujar el producte directament al tren.
L'aigua del riu Brugent ha excavat la roca volcànica creant gorgs que son com piscines naturals
Gorg de Can Poeti (Les Planes): El més accessible i cinematogràfic.
Gorg de la Bruixa: Diuen les llegendes locals que aquí es reunien dones amb poders per fer conjurs sota el soroll de la cascada.
Gorg del Molí dels Murris: El més famós pel seu color blau turquesa, causat pels sediments i la llum sobre la pedra volcànica.
Aquesta zona de la Garrotxa i el Ter-Brugent és una de les més riques de Catalunya en història "remença" (revoltes de pagesos), vulcanisme i patrimoni ferroviari.
Sant Feliu de Pallarols i La Torra
Sant Feliu és el cor de la Vall d'Hostoles. El seu nucli antic manté l'essència medieval i cal parlar també del seu passat rebel.
Aquí va viure Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences. Des del Castell d'Hostoles, Verntallat va organitzar la resistència contra els senyors feudals al segle XV. Gràcies a les lluites iniciades aquí, es va abolir la servitud a Catalunya.
La Torra no és una masia qualsevol, és fortificada, un exemple clar de "casa forta" medieval. Moltes vegades servien de punt de vigilància i defensa avançada abans d'arribar al castell principal.
La Roureda i Les Planes d'Hostoles
Les Planes és coneguda com la "capital dels gorgs", i la seva història està lligada a l'aigua i al bosc. El poble va créixer gràcies a la indústria tèxtil que aprofitava la força del riu Brugent. És un punt clau de la ruta perquè separa la zona volcànica de la zona de cingleres.
La Roureda: Com el seu nom indica, fa referència a l'antic domini dels roures. Gran part d'aquesta zona va ser modelada per les colades de lava del volcà de Can Tià.
